Caixa Proinfància

CaixaProinfancia a Son Gotleu durant temps de COVID

Tot començà setmanes abans de l’estat d’alarma, els infants no entenien el perquè del nou funcionament de les sessions de psicomotricitat , als centres oberts, als suports escolars. Arribaren noves normes a les aules: rentar-se les mans de forma constant, tapar-se amb el colze al tossir, emprar gel desinfectant... En aquell moment, aquella rutina ja formava part de les sessions, fins que arribà el confinament total i els infants s’hagueren de quedar a casa.

Als infants se’ls explica poc sobre la situació que vivíem, ja que ni tan sols nosaltres teníem informació suficient, tal volta reberen alguna frase com de l’estil de “ si ens quedem a casa, el virus no veurà a ningú i s’anirà”. Hem de reconèixer la lluita dels nostres nins i nines contra la  pandèmia de la Covid-19, s’han privat d’anar a jugar als parcs, d’anar a aprendre a l’escola, de passar temps amb els amics i amigues, de jugar al carrer....

No sabíem el que vindria, però es decidí que era necessari continuar el contacte amb les famílies via telefònica, poc a poc es començaren a realitzar videotrucades i, més endavant,  les videotrucades eren amb varis infants alhora, sorgiren moltes emocions, existia la distància física però la emocional s’havia reduït.

Un objectiu marcat per aquest temps era continuar amb l’enfortiment del vincle entre els diferents membres de la família, de pares i mares amb fills i filles, per així aprofitar el temps que havien de passar junts i  prevenir situacions perjudicials com el mal tracte als nins i nines o algun altre tipus de violència familiar.

Des de el Programa CaixaProinfancia del GREC, hem volgut estar prop de les famílies, ajudant en el dia a dia, informant sobre les noves notícies de la Covid-19, orientant en les tasques escolars dels menors, proposant activitats i jocs i promovent el benestar familiar per  millorar així la convivència.

Les primeres setmanes foren divertides, hi havia pocs deures i, tot i les limitacions de les famílies amb l’idioma, aquestes s’implicaren en l’ensenyança dels seus fills i filles i nosaltres els acompanyàrem en aquest nou procés.

Les setmanes foren passant i la situació començà a complicar-se, les famílies començaven a presentar dificultats econòmiques i la manca d’espai dins l’habitatge fou agreujant la situació que es vivia. Cases sense balcons ni terrassa, famílies de nou integrants vivint en un  pis de tres habitacions, veïns i veïnes es queixaven del renou que feien els infants... tot això agreujà els problemes de conducta, sovint emprats com a forma d’expressió del  malestar generat per la poca llibertat de moviment.

En el cas de les famílies on els infants presentaven dificultats especials com hiperactivitat o autisme fou encara més complicat, els infants comprenien poc sobre la seva manca de llibertat i el canvi produït en la seva rutina. Algunes famílies visqueren situacions complicades, crits i insults dels veïns i veïnes feien que les mares i pares haguessin d’interrompre el passeig dels infants, retornant a casa amb tristesa i intentant comprendre la situació.

Com a entitat i professionals, hem treballat en coordinació amb serveis socials per cobrir les necessitats essencials,  entregant les ajudes extraordinadies per alimentació de CaixaProinfancia,  però també la part emocional. Amb el nostre acompanyament mitjançant videotrucades tant a famílies com a infants i a través del joc, l’ansietat fou disminuint i famílies i infants recuperaren el somriure.

Tot i que encara ens queda un llarg camí per recórrer, volem agrair a les famílies que ens obrissin les portes de les seves llars i confiessin en nosaltres, això i el seu esforç han permès que tots ens sentíssim en igualtat de condicions, sense diferències per motius de raça, edat, nacionalitat, ideologia o religió

Finalment, aquest camí ens ajuda a descobrir que la sala de psicomotricitat es el món, son les relacions entre persones i la relació de les persones amb el que els envolta, i que els infants són grans lluitadors i lluitadores. Des de el Programa de CaixaProinfancia del GREC tots i totes les professional seguirem treballant per millorar la qualitat de vida dels nostres infants i les seves famílies, posant el nostre gra d’arena per construir un món millor i dibuixant el camí cap a la resiliència, la resistència front als contratemps que ens posa la vida i la capacitat de reconstruir-se, aprenent a veure les situacions que ens toca viure com oportunitats de desenvolupament personal.

CaixaProinfancia en Son Gotleu durante tiempos de COVID

Todo empezó semanas antes del estado de alarma, los niños no entendían el porqué del nuevo funcionamiento de las sesiones de psicomotricidad, los centros abiertos, los apoyos escolares. Llegaron nuevas normas en las aulas: lavarse las manos de forma constante, taparse con el codo al toser, usar gel desinfectante... En aquel momento, aquella rutina ya formaba parte de las sesiones, hasta que llegó el confinamiento total y los niños tuvieron que quedarse en casa.

A los niños se les explica poco sobre la situación que vivíamos, ya que ni siquiera nosotros teníamos información suficiente, tal vez recibieron alguna frase como del estilo de "si nos quedamos en casa, el virus no verá a nadie y se irá ". Debemos reconocer la lucha de nuestros niños y niñas contra la pandemia del Covid-19, se han visto privados de ir a jugar a los parques, ir a aprender en la escuela, de pasar tiempo con los amigos y amigas, de jugar en la calle....

No sabíamos lo que vendría, pero se decidió que era necesario continuar el contacto con las familias vía telefónica, poco a poco se empezaron a realizar videollamadas y, más adelante, las videollamadas ya eran con varios niños a la vez, surgieron muchas emociones, existía la distancia física pero la emocional se había reducido.

Un objetivo que se marcó para este  tiempo era continuar con el fortalecimiento del vínculo entre los diferentes miembros de la familia, de padres y madres con hijos e hijas, para así aprovechar el tiempo que tenían que pasar juntos y prevenir situaciones perjudiciales como el mal trato a los niños y niñas o algún otro tipo de violencia familiar.

Desde el Programa CaixaProinfancia del GREC, hemos querido estar cerca de las familias, ayudando en el día a día, informando sobre las nuevas noticias de la Covid-19, orientando en las tareas escolares de los menores, proponiendo actividades y juegos y promoviendo el bienestar familiar para mejorar así la convivencia.

Las primeras semanas fueron divertidas, había pocos deberes y, a pesar de las limitaciones de las familias con el idioma, éstas se implicaron en la enseñanza de sus hijos e hijas y nosotros los acompañamos en este nuevo proceso.Las semanas fueron pasando y la situación empezó a complicarse, las familias empezaban a presentar dificultades económicas y la falta de espacio dentro de la vivienda fue agravando la situación que se vivía. Casas sin balcones ni terraza, familias de nueve integrantes viviendo en un piso de tres habitaciones, vecinos y vecinas se quejaban del ruido que hacían los niños... todo ello agravó los problemas de conducta, a menudo empleados como forma de expresión del malestar generado por la poca libertad de movimiento.

En el caso de las familias donde los niños presentaban dificultades especiales como hiperactividad o autismo fue aún más complicado, los niños comprendían poco sobre su falta de libertad y el cambio producido en su rutina. Algunas familias vivieron situaciones complicadas, gritos e insultos de los vecinos y vecinas hacían que las madres y padres tuvieran que interrumpir el paseo de los niños, retornando a casa con tristeza e intentando comprender la situación.Como entidad y profesionales, trabajamos  en coordinación con servicios sociales para cubrir las necesidades esenciales,  entregando las ayudas extraordinarias para alimentación de CaixaProinfancia, pero también la parte emocional. Con nuestro acompañamiento mediante videollamadas tanto a familias como a niños y a través del juego, la ansiedad fue disminuyendo y familias y niños recuperaron la sonrisa.Aunque todavía nos queda un largo camino por recorrer, queremos agradecer a las familias que nos abrieran las puertas de sus hogares y confiaran en nosotros, esto y su esfuerzo han permitido que todos nos sintiéramos en igualdad de condiciones, sin diferencias por motivos de raza, edad, nacionalidad, ideología o religión.

Finalmente, este camino nos ayuda a descubrir que la sala de psicomotricidad es el mundo, son las relaciones entre personas y la relación de las personas con lo que les rodea, y que los niños son grandes luchadores y luchadoras. Desde el Programa de CaixaProinfancia del GREC todos y todas las profesional seguiremos trabajando para mejorar la calidad de vida de nuestros niños y sus familias, poniendo nuestro grano de arena para construir un mundo mejor y dibujando el camino hacia la resiliencia, la resistencia frente a los contratiempos que nos pone la vida y la capacidad de reconstruirse, aprendiendo a ver las situaciones que nos toca vivir como oportunidades de desarrollo personal.

 

La ciberaula durant el confinament

Des del recurs "Ciberaula, quedem després de classe", del programa de Caixaproinfància, estem treballant tot el que podem davant l'extraordinària situació que estem vivint en l'actualitat. Qui ens havia de dir fa uns mesos, quan els nins feien broma sobre el coronavirus, que ens veuríem en aquesta situació? El treball ha canviat, i molt. Ara l'hora de deures, les passejades pel parc i les activitats del programa tens talent s'han convertit en videotrucades per resoldre dubtes, whatts apps amb activitats lúdiques, vídeos de les educadores comptant els contes de Tens Talent, i visites domiciliàries per fer lliurament dels deures a aquelles famílies que no tenen com imprimir-los i de material perquè puguin realitzar-los.

Òbviament s'han tingut en compte totes les mesures de seguretat necessàries, però quant costa a vegades respectar-les, amb les ganes que tenim de donar una abraçada als nins amb el que passàvem totes les tardes...

Des del recurs s'ha tingut contacte diari amb l'educadora referent de la ciberaula de Serveis Socials, per coordinar la compra de material i per tenir una visió més general i compartida de l'estat de les nostres famílies. D'altra banda s'ha tingut contacte directe amb els menors i s'han prioritzat les necessitats dels mateixos a l'hora d'actuar.

En un inici se'ls van oferir als menors activitats lúdiques per fer a casa, però no es va observar una gran iniciativa per part seva, per aquesta raó es va optar per seguir en la línia de treball que realitzem a la ciberaula i captar la seva atenció a través del reforç positiu. Encara que d'aquesta manera aconseguirem captar la seva atenció ens vam adonar que molts dels menors no realitzaven les tasques lúdiques perquè tenien molta feina del centre escolar, llavors es va decidir que el millor era ajudar-los a fer els deures.

 Els familiars, que són el pilar fonamental de la relació que tenim amb els nens durant el confinament, estan molt agraïts ja que la majoria començaven a veurer-se superats amb les tasques escolars, perquè tenen dificultats amb l'idioma o perquè no es veien capaços d'ajudar-los en totes les àrees.

Els educadors de la ciberaula, Fernando, Almudena i Blanca volem agrair públicament tant als menors com a les famílies el gran treball que estan realitzant davant aquesta situació. Ens veurem aviat nins!.

La Ciberaula durante el confinamiento

Desde el recurso “Ciberaula, quedem després de classe”, del programa de Caixaproinfancia, estamos trabajando todo lo que podemos ante la extraordinaria situación que estamos viviendo en la actualidad.

¿Quién nos iba a decir hace unos meses, cuando los menores bromeaban en la clase sobre el coronavirus, que nos veríamos en esta situación? El trabajo ha cambiado, y mucho. Ahora la hora de deberes, los paseos al parque y las actividades del programa tens talent se han trasladado a videollamadas para resolver dudas, whatts apps con actividades lúdicas, videos de las educadoras contando los cuentos de Tens Talent, y visitas domiciliarias para hacer entrega de los deberes a aquellas familias que no tienen cómo imprimirlos y de material para que puedan realizarlos.

Obviamente se han tenido en cuenta todas las medidas de seguridad necesarias pero cuánto cuesta a veces respetarlas, con las ganas que tenemos de darles un abrazo a esos niños con los que pasamos todas las tardes…

Desde el recurso se ha tenido contacto diario con la educadora referente de la ciberaula en Servicios Sociales, coordinándonos para la compra de material o para tener una visión más general del estado de nuestras familias.

Por otro lado se ha tenido contacto directo con los menores y se han priorizado las necesidades de los mismos a la hora de actuar. En un inicio se les ofrecieron a los menores actividades lúdicas para realizar en casa, no obstante no se observó una gran iniciativa por su parte, por esta razón se optó por seguir en la línea de trabajo que realizamos en la ciberaula y captar su atención a través del refuerzo positivo (al realizar las actividades consiguen una cruz, y a las tres cruces a los menores se les da un regalo).

Aunque de esta manera conseguimos captar su atención nos dimos cuenta de que muchos de los menores no realizaban las tareas lúdicas porque tenían mucho trabajo del centro escolar, entonces se decidió que lo mejor era ayudarles a realizar los deberes.

Los familiares, que son el pilar fundamental de la relación que tenemos con los niños durante el confinamiento, están muy agradecidos ya que la mayoría empezaban a agobiarse con las tareas escolares, porque tienen dificultades con el idioma o porque no se veían capaces de ayudarles en según que aspectos.

Los educadores de la ciberaula, Fernando , Almudena  y Blanca  queremos agradecer públicamente tanto a los menores como a los familiares el gran trabajo que están realizando ante esta situación. Nos veremos pronto, chicos.

Refuerzo educativo en Son Gotleu

El Programa CaixaProinfancia  es una iniciativa de la Obra Social “la Caixa” a favor de la  promoción  y el desarrollo integral de la infancia en situación de pobreza  y vulnerabilidad social.

En la zona de Son Gotleu, una de las líneas en que el programa centra su atención  es en el refuerzo educativo con niños y niñas de edades comprendidas entre los 6 y 12 años.

Los alumnos que forman parte del programa tienen un seguimiento individualizado y por tanto, todas las actividades que realizan durante el marco de estudio asistido, están adecuadas a la edad y las necesidades de cada alumno.

Sempre acompanyats durant la crisi del Covid 19

A principis del mes de març teníem una programació i molts plans per fer amb les persones grans en els barris de Santa Catalina, Es Jonquet i El Terreno: la creació d’un coro i un club de lectura, sortides, xocolatada, el cafè del mes, el punt de trobada, tallers sobre el bon tracte de les persones grans… Però el 15 de març, sense tenir temps de pensar amb el què estava passant,  ens vàrem haver de tancar a les nostres cases per la crisi del coronavirus. Ha estat un canvi ràpid i amb unes circumstàncies especials que hem hagut d’afrontar i al que ens hem hagut d’adaptar, els professionals i els beneficiaris.

Els grans es converteixen en les persones més vulnerables davant el virus. I si algunes ja es sentien soles i vulnerables, l’inici d’aquesta nova situació va intensificar aquest sentiment.

En un primer moment el programa va intensificar el seguiment telefònic, amb l’objectiu d’acompanyar a afrontar i a entendre la situació, d’acompanyar alguns processos d’angoixa, pors, ansietat, i d’assegurar que totes les beneficiàries tenien les necessitats bàsiques cobertes, fent aquelles derivacions i gestions convenients. Passats els moments d’incertesa i por, s’ha pogut treballar el dia a dia de les persones grans dintre el domicili, orientar sobre les rutines, la importància de fer un poc d’exercici, de tenir cura emocional... Ara mateix, després de sis setmanes de confinament, es continuen els seguiments telefònics setmanals, una altra manera d’acompanyar i donar suport, però enyorant veure’ns les cares, els espai de relació i donar una bona aferrada.

En un segon moment el programa es va obrir a la comunitat.  Hem donat resposta a algunes persones grans que durant el confinament han necessitat suport. Els recursos del barri, ja organitzats a nivell comunitari, quan han detectat alguna persona major que s’ha sentit molt sola per les circumstàncies, ens l’han derivat. Se’ls està fent seguiment telefònic, i si es detecten altres necessitats, es fa la derivació al servei que la pot cobrir.

Destacar la resposta comunitària i l’impuls del projecte ICI per organitzar tota la informació sobre recursos, telèfons, serveis nous...que han sorgit pel confinament. S’ha compartit  la informació, s’ha unificat tot en un document i posteriorment en un cartell, que els veïns i veïnes voluntàries han penjat als llocs estratègics. Més que mai ha estat necessària una resposta comunitària, on és el mateix barri que detecta necessitats i dona respostes.

No es sap quan podrem tornar a fer les activitats que teníem programades, però si és clar que l’acompanyament continua, adaptat a una nova situació que esperem que poc a poc es vagi normalitzant.

Siempre acompañados durante la crisis del Covid 19

A principios del mes de marzo teníamos una programación y muchos planes para hacer con las personas mayores en los barrios de Santa Catalina, Es Jonquet y El Terreno: la creación de un coro y un club de lectura, salidas, chocolatada, el café del mes, el punto de encuentro, talleres sobre el buen trato a las personas mayores... Pero el 15 de marzo, sin tener tiempo de pensar qué estaba pasando, nos tuvimos que encerrar en nuestras casas por la crisis del coronavirus. Ha sido un cambio rápido y bajo unas circunstancias especiales que hemos tenido que afrontar y al que nos hemos tenido que adaptar, los profesionales y los beneficiarios.

Los mayores se convierten en las personas más vulnerables ante el virus. Y si algunas ya se sentían solas y vulnerables, el inicio de esta nueva situación intensificó este sentimiento.

En un primer momento el programa aumentó el seguimiento telefónico, con el objetivo de ayudar a afrontar y a entender la situación, de acompañar algunos procesos de angustia, miedos, ansiedad y de asegurar que todas las personas beneficiarias tenían las necesidades básicas cubiertas, haciendo aquellas derivaciones y gestiones convenientes. Pasados ​​los momentos de incertidumbre y miedo, se ha podido trabajar el día a día de las personas mayores dentro del domicilio, orientar sobre las rutinas, la importancia de hacer un poco de ejercicio, tener cuidado emocional... Ahora mismo, después de seis semanas de confinamiento, se continúan los seguimientos telefónicos semanales, otra manera de acompañar y apoyar, pero añorando vernos las caras, los espacio de relación y dar un buen abrazo.