Des del recurs "Ciberaula, quedem després de classe", del programa de Caixaproinfància, estem treballant tot el que podem davant l'extraordinària situació que estem vivint en l'actualitat. Qui ens havia de dir fa uns mesos, quan els nins feien broma sobre el coronavirus, que ens veuríem en aquesta situació? El treball ha canviat, i molt. Ara l'hora de deures, les passejades pel parc i les activitats del programa tens talent s'han convertit en videotrucades per resoldre dubtes, whatts apps amb activitats lúdiques, vídeos de les educadores comptant els contes de Tens Talent, i visites domiciliàries per fer lliurament dels deures a aquelles famílies que no tenen com imprimir-los i de material perquè puguin realitzar-los.

Òbviament s'han tingut en compte totes les mesures de seguretat necessàries, però quant costa a vegades respectar-les, amb les ganes que tenim de donar una abraçada als nins amb el que passàvem totes les tardes ...

Des del recurs s'ha tingut contacte diari amb l'educadora referent de la ciberaula de Serveis Socials, per coordinar la compra de material i per tenir una visió més general i compartida de l'estat de les nostres famílies. D'altra banda s'ha tingut contacte directe amb els menors i s'han prioritzat les necessitats dels mateixos a l'hora d'actuar.

En un inici se'ls van oferir als menors activitats lúdiques per fer a casa, però no es va observar una gran iniciativa per part seva, per aquesta raó es va optar per seguir en la línia de treball que realitzem a la ciberaula i captar la seva atenció a través del reforç positiu. Encara que d'aquesta manera aconseguirem captar la seva atenció ens vam adonar que molts dels menors no realitzaven les tasques lúdiques perquè tenien molta feina del centre escolar, llavors es va decidir que el millor era ajudar-los a fer els deures.

 Els familiars, que són el pilar fonamental de la relació que tenim amb els nens durant el confinament, estan molt agraïts ja que la majoria començaven a veurer-se superats amb les tasques escolars, perquè tenen dificultats amb l'idioma o perquè no es veien capaços d'ajudar-los en totes les àrees.

Els educadors de la ciberaula, Fernando, Almudena i Blanca volem agrair públicament tant als menors com a les famílies el gran treball que estan realitzant davant aquesta situació. Ens veurem aviat nins!.

Tot començà setmanes abans de l’estat d’alarma, els infants no entenien el perquè del nou funcionament de les sessions de psicomotricitat , als centres oberts, als suports escolars. Arribaren noves normes a les aules: rentar-se les mans de forma constant, tapar-se amb el colze al tossir, emprar gel desinfectant ... En aquell moment, aquella rutina ja formava part de les sessions, fins que arribà el confinament total i els infants s’hagueren de quedar a casa.

Als infants se’ls explica poc sobre la situació que vivíem, ja que ni tan sols nosaltres teníem informació suficient, tal volta reberen alguna frase com de l’estil de “ si ens quedem a casa, el virus no veurà a ningú i s’anirà”. Hem de reconèixer la lluita dels nostres nins i nines contra la  pandèmia de la Covid-19, s’han privat d’anar a jugar als parcs, d’anar a aprendre a l’escola, de passar temps amb els amics i amigues, de jugar al carrer....

No sabíem el que vindria, però es decidí que era necessari continuar el contacte amb les famílies via telefònica, poc a poc es començaren a realitzar videotrucades i, més endavant,  les videotrucades eren amb varis infants alhora, sorgiren moltes emocions, existia la distància física però la emocional s’havia reduït.

Un objectiu marcat per aquest temps era continuar amb l’enfortiment del vincle entre els diferents membres de la família, de pares i mares amb fills i filles, per així aprofitar el temps que havien de passar junts i  prevenir situacions perjudicials com el mal tracte als nins i nines o algun altre tipus de violència familiar.

Des de el Programa CaixaProinfancia del GREC, hem volgut estar prop de les famílies, ajudant en el dia a dia, informant sobre les noves notícies de la Covid-19, orientant en les tasques escolars dels menors, proposant activitats i jocs i promovent el benestar familiar per  millorar així la convivència.

Les primeres setmanes foren divertides, hi havia pocs deures i, tot i les limitacions de les famílies amb l’idioma, aquestes s’implicaren en l’ensenyança dels seus fills i filles i nosaltres els acompanyàrem en aquest nou procés.

Les setmanes foren passant i la situació començà a complicar-se, les famílies començaven a presentar dificultats econòmiques i la manca d’espai dins l’habitatge fou agreujant la situació que es vivia. Cases sense balcons ni terrassa, famílies de nou integrants vivint en un  pis de tres habitacions, veïns i veïnes es queixaven del renou que feien els infants... tot això agreujà els problemes de conducta, sovint emprats com a forma d’expressió del  malestar generat per la poca llibertat de moviment.

En el cas de les famílies on els infants presentaven dificultats especials com hiperactivitat o autisme fou encara més complicat, els infants comprenien poc sobre la seva manca de llibertat i el canvi produït en la seva rutina. Algunes famílies visqueren situacions complicades, crits i insults dels veïns i veïnes feien que les mares i pares haguessin d’interrompre el passeig dels infants, retornant a casa amb tristesa i intentant comprendre la situació.

Com a entitat i professionals, hem treballat en coordinació amb serveis socials per cobrir les necessitats essencials,  entregant les ajudes extraordinadies per alimentació de CaixaProinfancia,  però també la part emocional. Amb el nostre acompanyament mitjançant videotrucades tant a famílies com a infants i a través del joc, l’ansietat fou disminuint i famílies i infants recuperaren el somriure.

Tot i que encara ens queda un llarg camí per recórrer, volem agrair a les famílies que ens obrissin les portes de les seves llars i confiessin en nosaltres, això i el seu esforç han permès que tots ens sentíssim en igualtat de condicions, sense diferències per motius de raça, edat, nacionalitat, ideologia o religió

Finalment, aquest camí ens ajuda a descobrir que la sala de psicomotricitat es el món, son les relacions entre persones i la relació de les persones amb el que els envolta, i que els infants són grans lluitadors i lluitadores. Des de el Programa de CaixaProinfancia del GREC tots i totes les professional seguirem treballant per millorar la qualitat de vida dels nostres infants i les seves famílies, posant el nostre gra d’arena per construir un món millor i dibuixant el camí cap a la resiliència, la resistència front als contratemps que ens posa la vida i la capacitat de reconstruir-se, aprenent a veure les situacions que ens toca viure com oportunitats de desenvolupament personal.

Fa cert temps vaig llegir un article de Carles Capdevila on deia que  els educadors eren “ aquells que es ficaven dins dels embolics”...i quin gran embolic estam vivint la societat a l’actualitat. Aquest bitxo del COVID ens ha posat a prova a tots,  fins i tot als que mai dubtem en defensar, reivindicar i lluitar davant les necessitats socials. Ha estat un temps molt complicat pel programa d’educadors familiars.  Si l’entrada de la figura als domicilis  ja es de per si difícil ara,  amb l’ estat d’alarma i el confinament, encara més. Moltes de les famílies han passat per un  procés de por, temor, etc.. i no ha estat sempre fàcil que ens deixessin entrar al domicili.

En un primer moment les videocridades han servit per continuar vetllant i treballant pel be de les famílies i especialment pels menors. S’ha valorat la cobertura de les necessitats bàsiques, econòmiques i s’han activat el recursos necessaris. També ,com no , hem continuat treballant els aspectes educatius que  ja s’estaven abordant abans de la crisis, i els nous que han pogut sorgir durant el temps de confinament.

Passades  les primeres setmanes, hem reprès la intervenció als domicilis, al ritme que cada una de les famílies ens ha permés, considerant que  la nostra, és una feina essencial a l’hora de  garantir  el benestar dels nins i nines als domicilis.

Aquest temps ,els educadors que entram  als domicilis  també hem tingut pors, hem patit per les nostres famílies, els nostres fills...però no podíem aturar, com mai, tampoc ara. I després de dissipar les nostres pròpies dificultats  en el camí de continuar en primera línea, conhorta  rebre paraules d’agraïment a la nostre tasca, paraules d’aquella mare que sent suport quan vas a casa seva, la família que expressa l’admiració per continuar treballant tot i la situació, els professionals que reconeixen la tasca de l’educador com a necessària i propera...gràcies! és el que dona sentit a la nostre tasca. 

Penso jo...no ens farem rics al sector social, però hi ha tresors que et dona la vida  a moments, que no tenen preu .   I quan els reps ,t’animen a seguir encara que puguis tenir pors, perquè aquesta es una part de la nostra professió: ficar-te dins dels embolics. 

…Gràcies per tots els agraïments a la nostra tasca

Davant la crisis del COVID-19, el programa Incorpora també es reinventa i segueix l’atenció a beneficiaris y a les empreses des de la distància.

Continuem amb el seguiment individual per prosseguir amb la recerca de feina durant el confinament, d’una manera adaptada a la nova realitat i necessitats prioritàries.

Estam fent assessorament i suport en la tramitació de les diferents ajudes de les que disposen per solventar les dificultats generades per aquesta situació: ajudes assistencials per tema d’alimentació, suport a tots aquells beneficiaris afectats per els ERTOS en la realització de les diferents gestions amb el SOIB/SEPE i suport personal per fer front al malestar que pot suposar pels nostres usuaris aquesta situació de incertesa, de carències en necessitats bàsiques, de manca d’ingressos i previsió d’atur, de preocupacions familiars, etc.

Totes aquestes accions es realitzen a través de mail, vídeo tutories, whatsapp i telefonades de manera setmanal, com a mínim.

En relació a les empreses, mantenim el contacte amb aquelles mes vinculades al Programa per a comentar les diferents situacions amb les que ens podem trobar en aquest moment d’inestabilitat econòmica i social. També recordem i oferim els nostres serveis per la reactivació dels seus negocis un cop es flexibilitzi l’obertura.

Per altra banda, continuem gestionant les ofertes que van sorgint durant aquesta situació i realitzem prospecció d’aquelles empreses noves que publiquen les seves necessitat de personal als mitjans telemàtics i aplicacions de recerca de feina mitjançant el contacte telefònic, on els oferim els nostres serveis i borsa de treballadors.

Tota aquesta feina la executem coordinadament amb les 15 entitats que formem part del Grup Incorpora Balears amb reunions telemàtiques setmanals i treball en conjunt per millorar la nostra feina, ara i quan tornem a la nova realitat que ens trobarem.

En aquests moments d’incertesa i preocupació, les persones que treballem amb col.lectius    vulnerables i en situació de risc, volem  compartir la nostra feina al servei d’acompanyament cap a l’ocupació de població penitenciaria desplegada  arran de l’estat  d’alarma.

El nostre servei treballa ininterrompudament desde l’any 1998, són més de vint anys d’experiència que conformen un equip consolidat amb una gran capacitat de feina en xarxa i comunitària, especialitzat en el mercat laboral i  en continua actualització de  les tècniques d'orientació laboral, així com amb un elevat nivell de comunicació i coordinació amb la institució penitenciaria i l’àmbit judicial.  Això ha  facilitat  que la nostra  tasca  d’atendre   a les  usuàries per a que puguin superar els entrebancs i facilitar el procés d’inclusió social i d’autonomia personal mitjançant una intervenció integral, socioeducativa planificada i avaluada, s'hagi  pogut mantenir adaptant-ho a  les circumstàncies actuals.

 El panorama que es dibuixava a principis del mes de març de 2020  a l’inici de la temporada turística, era d’una gran demanda laboral, fet molt positiu per un col.lectiu amb especial dificultats per trobar feina degut principalment a la seva escassa formació, inestable trajectòria laboral  i altres dificultats associades com anys de presó, història de consum, manca de xarxa social i necessitats bàsiques no cobertes. Aquesta situació, que ningú sospitava que es veiés interrompuda tan bruscament, ha colpejat a tota la població, però especialment a aquestes persones que no tenen un sòlid suport  ni grans estalvis  per poder subsistir sense feina ni altres  ingressos.